Biografia d'Isabel de Villena

Nascuda al segle XV, “l’època de puixança econòmica i cultural de València” (pàg. 12), Elionor Manuel de Villena, més coneguda posteriorment com a Isabel de Villena (1430 1490), “va ser una gran personalitat durant el segle d’or de les lletres catalanes. Era filla il·legítima d’Enric de Villena, noble descendent de la casa Trastàmara i, per tant, descendent de la dinastia reial de la Corona d’Aragó” (pàg. 13 i 14).

Al llarg de la seua vida, Isabel es va guanyar fama de persona virtuosa i intel·ligent, i es va tindre molt present la seua ascendència reial.

Interpretada per Roo Castillo en l’obra teatral de @Rita_Trobador de Joan Nave, Sor lsabel de Villena va ser una religiosa, poetessa i prossista espanyola, considerada la primera escriptora coneguda en valencià, especialment pel seu llibre Vita Christi (publicat a València el 1497 per l’abadessa que la va succeir, Aldonça de Montsoriu), on narra la vida de Jesucrist, emmarcada al protofeminisme espanyol de l’Edat Mitjana. “Fou escrita com a gran sermó dedicat a les monges del convent, que començava pel naixement de la Mare de Déu i que havia d’acabar amb la seua ascensió. D’aquesta manera, la vida de Jesús quedava emmarcada per les vivències i els patiments de la seua mare. Aquesta obra conté una mirada femenina que no s’havia observat fins llavors en cap altra “vida de Crist” (pàg. 14 i 15).

Joan Nave explica de manera molt encertada el camí escollit per les dones a l’hora d’enfrontar-se als prejudicis masculins.

Manté una conversa amb l’insigne Jaume Roig, autor de l’Espill, que critica vàries vegades el fet que una dona escrivira un llibre: “Podeu pensar el que vulgueu, però escrivint un llibre no li faig cap mal a ningú” (pàg. 50). Un dels fets que més sorprenen del personatge d’Isabel és el valor que té per alçar la veu a un home, una cosa que probablement poques dones de l’Edat Mitjana serien capaces de fer.

Isabel de Villena va impulsar les obres del convent de la Trinitat, i el va convertir, gràcies a les substancioses donacions que recaptà, en una joia del gòtic valencià tardà.

El 1445, gràcies a la seua cosina, la reina Maria de Castella, entrà al convent de la Santíssima Trinitat de les clarisses, on seria elegida com a abadessa el 1462. “Aquest convent, situat als extramurs de València, fou el monestir de l’Ordre dels Trinitaris, expulsats a partir d’una butla papal feta per Maria de Castella, que, aprofitant l'ocasió, es va retirar, amb l’excusa de dedicar-lo a les monges clarisses que sempre havien gaudit d’una gran reputació dins la Corona d’Aragó” (pàg. 14).

Isabel de Villena va morir al mateix convent on va residir durant quaranta-cinc anys per una epidèmia que assolà València l’any 1490.