Biografia de Jaume Roig

Jaume Roig va nàixer en Benimàmet el 5 d'abril de 1478, va ser un metge i escriptor valencià conegut pel seu Espill o Llibre de les dones, una de les obres més importants de la literatura catalana de l'edat mitjana. Durant la seua carrera, va ser un metge de gran prestigi social, vinculat a l'àmbit del poder municipal i la monarquia de la família reial aragonesa en un context en el qual la medicina jugava un paper molt important en el desenvolupament de la societat. Quant a la seua carrera com a escriptor literari, es va distingir per la publicació d'una obra: l'Espill.

“El vostre llibre és, o no, una contestació al meu Espill?” (pàg. 52)

L’Espill és una novel·la escrita per Jaume Roig en 1460, també coneguda com a Llibre de consells i Llibre de les dones. Seguint la tradició narrativa romànica, l'Espill consta de 16.247 versos de quatre síl·labes, que rimen de dos en dos. Els temes principals d'aquesta obra són la misogínia, la comicitat, la realitat quotidiana i l'element burgés, i la medicina, però el tema que més destaca és la misogínia, ja que es proposa demostrar la maldat de les dones. L'obra pretén convéncer els hòmens perquè s'allunyen de les dones a causa de la seua maldat. Per a aconseguir-ho, utilitzarà dos elements: el primer, l'experiència vital del protagonista, la vida del qual es mostra com un fracàs absolut per culpa de les dones, i l'altre, un argument presentat per mitjà d'una aparició que té el protagonista en què el rei Salomó l'adoctrina i l'ensenya sobre com de perverses poden arribar a ser les dones.

“No en tinc cap dubte, però comprendreu que eixa no és faena per a una monja. [...] és cosa de fer-la els hòmens.” (pàg. 46)

JAUME ROIG. És de veres. Sempre els ho dic als meus fills.
SOR ISABEL. I a les filles no els ho dieu?
JAUME ROIG. No tant. (pàg. 48)

Jaume Roig és considerat una persona misògina, pel que pensava de les dones. Considera que les dones són aliades del dimoni, que tot el mal del món és per culpa d'elles, que són unes conspiradores i unes putes.

“No, no és això. La reina Maria confiava en mi com a metge i com a procurador
d'este convent.” (pàg. 47)

Des de 1446 va ser el metge de la reina Maria de Castella, i en 1458 va ser un dels metges que va confirmar la mort de la reina. En 1469 va aparéixer vinculat al servei de Joan II. També va tindre relació amb diferents convents i esglésies de València. Va portar el llibre de comptes de fàbrica de la parròquia de Sant Nicolau des de 1455, va ser benefactor del Convent de la Trinitat (una de les abadesses del qual seria més tard sor Isabel de Villena) i en 1556 va intervindre en les obres de la seua construcció en nom de la reina Maria. En 1448 va constar com a metge del Real Convent de Predicadors.

SOR ISABEL. Entreu, mossén Roig. Veniu a vore a sor Violant?
JAUME ROIG. No, ja vam parlar despús-ahir, la meua filla i jo.
(pàg. 45)

Jaume es va casar en 1435 amb Isabel Pellicer, amb la qual va tindre sis fills, tres xics i tres xiques, la meitat dels quals van vestir hàbits religiosos: Jaume Honorat va ser canonge i vicari perpetu de Terol i, més tard, canonge i vicari general de València; les dues filles xicotetes, Joana i Violant, van ser monges a València. La seua esposa va morir en 1459 i es refereix a ella com a difunta en l’Espill.