Aquest llibre consta de quatre escenes amb diferents personatges on la conversa principal és entre un home i una dona. En aquests diàlegs es pot veure clarament que el que es pretén és ensenyar com ha sigut la misogínia en distintes èpoques i comparar-la amb la d’avui.
Els personatges tenen personalitat pròpia, sobretot els femenins, perquè les dones estereotipades no fan front davant les situacions masclistes, es queden callades. Tots els personatges tenen una relació, i és que cada parella viu a una societat masclista, cadascuna a la seua manera.
Segons el meu punt de vista, l’obra és actual, però amb un toc clàssic, amb personatges creïbles i diàlegs realistes, doncs aquestes situacions es donen cada dia. Però per a mi, el millor adjectiu per a descriure l’obra és necessària, doncs pense que és important llegir sobre aquest tema perquè no tots som sabedors de la realitat del masclisme.
Blanca Rodríguez Sendra
@Rita_Trobador és una obra que representa la posició feminista en tres
segles diferents, mitjançant quatre escenes, amb la intenció de queixar-se
sobre la figura de la dona al llarg del temps; doncs sempre s’ha considerat
inferior a l’home.
Cada escena mostra una dona lluitant per la seva llibertat i pensament,
mentre que l’home intenta parar-la, recordant-li que només serveix per a obeir i satisfer les seves necessitats: en la primera i última escena trobem Rita, una futura historiadora, que rep comentaris d’Arnau, la parella, amb la finalitat de controlar-la. En la segona, hi ha una trobairitz, Azalais, que té prohibit enviar poemes a l’amant encara que haja fet la seva “funció”. I finalment, s’exposa l’abadessa Isabel de Villena, insultada i amenaçada per Jaume Roig, simplement, per ser escriptora.
Definitivament, aquesta obra està plantejada perquè el lector pugui reflexionar i gaudir amb l’humor que hi proporciona, mesclant un to actual amb un clàssic.
Emma Hartley Gargallo
En el llibre @Rita_Trobador l’autor parla sobre el silenci de les tres protagonistes femenines en diverses èpoques, protagonitzades pel masclisme.
En primer lloc, Rita és una jove apassionada per la història medieval, on lluita per la invisibilització de les dones en l’Època Mitjana, tenint en compte que gran part d’elles no podien escriure encara que fossen nobles. En segon lloc, trobem Azalais, la trobairitz, on eren equivalents als trobadors, però han caigut en l’oblit de la història, ja que sols n’hem sabut quaranta d’elles. En tercer lloc, situem a Isabel de Villena, amb una gran personalitat durant el segle d’or. Escrigué la Vita Christi com un gran sermó dedicat a les monges del convent. Després de la mort d’Isabel en 1490, la seva filla Aldonça porta el manuscrit a la impremta.
Finalment, l’obra ajusta de conèixer els errors del passat, en aquest cas el masclisme, i aprendre'ls per a no realitzar-los avui en dia.
Nerea Navarro Rodriguez
@Rita_Trobador és una obra teatral de Joan Nave que tracta del feminisme, mostra l’esforç que han fet diferents dones al llarg del temps, sense importar l’època o l’índole. Aborda aquest tema de manera adequada, amb un to còmic i divertit, fent arribar la idea de forma eficient a tota mena de públic.
El llibre es divideix en quatre escenes, de les quals la primera i l’última parlen d’una parella actual; també apareix la trobairitz Azalais amb un joglar i Sor Isabel de Villena, junt amb Sor Aldonça i Jaume Roig. Totes les protagonistes femenines són feministes i lluiten contra el masclisme que tenen els personatges masculins i la societat en general.
Per concloure, aquesta obra es pot considerar actual pel llenguatge que s’empra (col·loquialismes com “gelipollas” i “sangonera”) i el tema que tracta. Resumeix molt bé les seues idees, amb personatges adaptats a la seua època. En suma, el final imprevisible de Rita i Arnau fa que la història siga encara més entretinguda.
Xuke Xia
El tema d'aquesta obra és el feminisme. D'una manera ràpida representa el paper de la dona a la perfecció durant el segle XII, XV i l'actualitat, que es veuen reflectits en quatre escenes.
​
Els personatges són, principalment, Rita i Arnau com a parella on es manifesta l'actualitat amb discussions, enfrontaments i on la dona demostra el seu poder sense callar-se. Sor Isabel de Villena i Jaume Roig, on ella és revolucionària i diferent de les altres, i finalment, Azalais i el Joglar, on ella és una més que vol ser amada i amar.
​
Em pereix una obra amb l'antiguitat i modernitat juntes. Es llegeix molt lleugerament i provoca que experimentes distints sentiments i emocions com diversió, preocupació i opressió. Parlant del final, m'ha agradat molt que la dona haja actuat d'eixa manera, sense mirar enrere, inclús m'haguera agradat veure que fa ell després d'eixa acció final.
Paola Raga Mari
El tema principal de l'obra és la dona. La inferioritat, la desigualtat i el poder que pot arribar a tindre una dona, però que no li donem. Aquest tema pense que és molt importat tractar-lo amb diferents situacions, ja que ens podem adonar que som víctimes encara que abans no ho pensàrem.
​
Els personatges en aquesta obra són possibles exemples socials en l'actualitat que fins i tot poden arribar a ser estereotips. La relació d'Arnau i Rita és un dels casos en els quals l'home es sent superior i no deixa que ella faça el que li agrada, però encara així, ella és plena de valentia i li planta cara. Aquest fet em va impactar perquè no sol passar a la realitat. En canvi, en les situacions que no són actuals com l'escena de la trobairitz i el joglar, mostra els matrimonis concertats i el pensament de les dones que han de ser submises.
Finalment, l'obra m'ha paregut molt divertida i entretinguda perquè de vegades apareix alguna part de comèdia com a la història d'Arnau i Rita. Per altra banda, m'ha semblat embullada perquè mescla l'actualitat amb novel·les clàssiques. Et deixa amb un final obert perquè reflexiones tu mateix i això em va semblar molt interessant, ja que cada u pot traure és les seues conclusions en el final.
​
Carla Mont Martínez
L'obra de @Rita_Trobador està estructurada en quatre escenes diferents on les interpreten set personatges de tres èpoques diferents. L'època de les històries va canviant segons canvia l'escena. El tema principal d'aquesta obra és el feminisme, l'autor de l'obra vol una reivindicació d'igualtat entre l'home i la dona, ho fa utilitzant un registre col·loquial, encara que varia segons l'època de l'escena.
La relació que mantenen les protagonistes de l'obra és la reacció contra la misogínia i els privilegis masculins, a més en l'escena segona, per exemple l'obra de Jaume Roig, Espill, que tracta de menysprear i insultar les dones.
Des de el meu punt de vista, és una obra que tracta sobre un tema el qual passa actualment, però que també succeeix anys enrere, ja que les escenes es van movent per diferents èpoques històriques. És una lectura ràpida i divertida amb diàleg realista; les situacions que descriu l'obra es poden veure reflectides en molts casos de l'actualitat.
​
Mar Morillo Gas
El tema principal del llibre és el masclisme i l'evolució del paper de la dona al llarg del temps, que es veu reflectit a les diferents escenes en les quals apareixen com protagonistes.
En primer lloc, tenim a Rita, la protagonista. A ella li agrada llegir, té una actitud molt tolerant en Arnau encara que li molesten moltes coses. La seua família vol que estudie empresarials i així treballar a la fàbrica familiar, però ella vol estudiar Història encara que això signifique anar-se'n a altra ciutat. En segon lloc, parlarem d'Arnau, la parella de Rita. És una persona molt dominant que vol les coses a la seua manera, controla molt a Rita i també és molt gelós, per tant, el seu personatge està molt estereotipat.
És una obra actual que mostra com el masclisme continua fent part de la societat com passava anys enrere, i en general és molt interessant. Té un ritme molt ràpid en canvis de temps bruscos en què apareixen més personatges. El final de l'obra vaig desitjar que passara des que m'adoní de com era Arnau.
​
Carlos Peña Rivas
Aquesta obra es divideix en diferents històries reflectants cada una un moment i temps diferent, però totes tracten de mostrar la vida de la dona en un moment concret de la història.
​
La majoria dels personatges mascles representen un paper masclista, com podem veure en l'escena 2 l'home” Jaume roig” no para de dir-li a Sor Isabel que no pot escriure un llibre sols per ser dona. En l'última escena també hi ha un comportament masclista per part d'Arnau cap a Rita, però podem veure una actitud menys masclista a la primera escena, que hi són els mateixos, però com estan coneixent-se es veu que Arnau no estan masclista i que va involucionant al cap dels anys.
​
Per a mi aquesta obra és interessant degut a la manera de reflectir el que volen. Cada escena és un món i no totes són divertides, però les escenes que són més actuals són les més entretingudes i gastar eixe vocabulari crea una obra més graciosa.
Marta Martínez Sanz
El llibre @Rita_Trobador tracta de tres històries diferents amb un mateix missatge en comú. Tres dones són les protagonistes. Per una banda, les tres creen contingut, per l’altra banda, les tres es veuen rodejades d’una societat masclista. El llibre recull la història amb quatre escenes, una en l’actualitat, l’altra l’any 1146 i l’última en 1475. A més, aquestes històries estan separades per més de vuit-cents anys.
Les tres protagonistes es troben discriminades per un personatge masculí a causa de crear contingut. Primerament, a Rita a YouTube, a Azalais la trobairitz per fer poesia i a Isabel de Villena per escriure la seua obra Vita Christi. És a dir, les tres tenen una interconnexió creada per la societat masclista.
Aquest llibre és molt adequat per reflexionar sobre els pocs canvis de la societat. Però, estructuralment falta més connexió entre les tres històries. El diàleg i la mena de transmetre el missatge és molt adequada, ja que es fa des de l’humor. Però, no és dels millors llibres que hem llegit a classe.
Eva Rovira Espert
Aquest llibre es divideix en tres històries distintes de diferents èpoques, però totes tenen un tema en comú: la misogínia i el masclisme, per una banda, i per altra, una dona empoderada. Malgrat ser un tema seriós, trobem alguns comentaris còmics que fan el llibre més dinàmic.
Respecte als personatges, alguns com Arnau o Jaume Roig, és a dir, els masculins, sí que són estereotips, en aquest cas masclistes. En canvi, els femenins demostren ser lluitadores i segures d’elles mateixes. La relació entre aquests dos exemples de personatges es resumeix en l’home qüestionant i cohibint la dona, tractant-la com un ésser inferior.
Finalment, l’autor relata històries d’altres segles, però afegint alguns elements o comentaris que ajuden a modernitzar l’obra. Això també fa que alguns personatges com Isabel de Villena siguen un poc menys realistes. Des del meu punt de vista, trobe una manca de continuïtat i seguiment de totes les històries, cosa que haguera perfeccionat el llibre.
Marta Morelló Domingo
L’autor se centra a aportar pinzellades sobre la vida de tres dones que visqueren en èpoques ben diferents. Amb un toc de comèdia i ficció, el tema es tracta de manera seriosa, atenent en la majoria de l’obra a fets reals. Distingim quatre escenes, la primera i l’última situades al present, la segona al s. XII i la tercera al s. XV.
No s’aprofundeix massa en la relació que existeix entre els personatges a causa de la breu extensió de l’obra. Els principals, Rita i Arnau, es coneixen en la primera escena i inicien una relació amorosa que acaba malament. La resta de personatges estan tractats de manera estereotipada: la trobairitz, el joglar, el misogin, la monja d’origen noble.
Parlem d’una obra actual i entretinguda, amb personatges creïbles però diàlegs poc realistes. El ritme frenètic causa que el desenvolupament de l’acció resulte confús, així i tot, m’ha semblat una forma interessant de denunciar l’opressió que sempre ha patit la dona.
Marina Duart Ciscar


















En aquesta obra el tema principal és la dona i també l’amor com a tema secundari. El tema principal és tractat mitjançant tres línies temporals diferents d'on es veuen els problemes que hi havia, tant en l’edat mitjana com en l’actualitat.
Considere que el tema està ben tractat, d’una manera seriosa i que no és avorrida,
si no entretinguda i fàcil d’entendre per al lector. El personatge de Rita en l’escena 0 em pareix molt interessant perquè no és dixa influenciar per Arnau si no que fa el que ella vol, a l’igual que la resta de dones que apareixen en l’obra.
Totes aquestes dones són molt rellevants, ja que tenen una personalitat pròpia,
cadascuna, i lluiten per les dones. Aquesta obra m’ha agradat per la manera en la qual és tractat el tema principal i la relació que tenen tots els homes que apareixen. Em pareix interessant i li done una bona qualificació.
Génesis Madrid Menjivar
El tema principal de l’obra és la dona i com és tractada en diferents èpoques al llarg de la vida. Aquesta diferència es veu en cada escena de l’obra, per exemple en l’escena 2 ens mostra com a Isabel és tractada per Jaume Roig, i en l’escena 0, Arnau i Rita fan un monòleg on es mostra la misogínia per part del pare de la protagonista.
​
Alguns personatges tenen una personalitat pròpia, i altres com Arnau que ens mostra com tenen els estereotips marcats per la societat al s. XXII. En el llibre ens mostra com en cada una de les èpoques els estereotips masculins no canvien molt, mentre que els personatges femenins van evolucionant.
​
És un llibre d’actualitat, té un ritme molt ràpid; ja que en cada una de les escenes es va canviant d’època, els diàlegs de vegades són poc creïbles.
Aitana Rodrigo Ortuño



@Rita_Trobador és un llibre dividit en 4 escenes. On el tema central és la invisibilitat i l’opressió que rebien i reben les dones avui en dia. L’autor tracta tot moment amb profunditat les condicions o drets que afecten les dones.
Podem dir que al llarg del llibre hi ha diverses relacions de personatges. Hi ha personatges estereotipats (com el cas de Jaume Roig), on aquest adopta actituds típiques discriminatòries. I també personatges amb personalitat pròpia (com el clar exemple de parlada entre Arnau i Rita en la darrera conversa), observant com podria ser una xerrada de qualsevol parella.
Finalment, l’obra és fàcil d’entendre i de llegir, ja que pots seguir-la sense perdre’t en cap moment. Les actituds de la majoria dels personatges són creïbles, a més, abundants avui en dia. La construcció del llibre està ben plantejada i el final és previsible, això si de diverses maneres, perquè pot finalitzar de diferents formes.
Javier Agusti Gonzàlez
Aquest llibre ens parla del feminisme en les diferents èpoques de la història, sense deixar a les dones fer el que volen, amagant o fent que destrueixen les seues pròpies obres. Està tractat d’una forma senzilla, però amb profunditat, donant-nos exemple com en l’escena 1.
​
Els primers personatges que ens apareixen són Rita i Arnau, contant-nos com se'n van conèixer. Els següents són Azalais i un joglar, narrant-nos com Azalais va haver de trencar el seu poema sols perquè sa mare no volia que escrigués. Els últims són Sor Isabel i Jaume Roig, on discuteixen pel llibre que havia escrit Isabel en resposta a l'Espill de Jaume. Tots els personatges tenen la seua personalitat amb característiques úniques, donant a veure el masclisme que hi ha en les diferents èpoques.
​
És una combinació entre el clàssic i el contemporani al parlar de les diferents èpoques. Curt, però tots els elements són creïbles amb diàlegs realistes, accions ben desenvolupades i un final que no m'esperava.
Xiaxuan Xu

