Geolocaliització i eix cronològic

Context temporal

Context espacial

Geolocalització

Cites temporals

Escena 0

“Ens vam besar. Al cap de dos mesos, son pare va morir i vam anar a viure al pis on ell havia nascut, al poble. Poc temps després, van conèixer els meus pares” (Rita, pàg. 27).

“Quan era xicoteta, feia esforços perquè m’agradara el futbol, perquè a la família era sabut per tots que mon pare haguera volgut un fill mascle, sí o sí” (Rita, pàg. 27).

“De joveneta, cada vegada que deia a casa que volia estudiar la carrera d’Història, mon pare responia que jo no aprofitava per a estudiar, i que a la fàbrica, amb ell, no em faltaria la faena” (Rita, pàg. 28 i 29).

“Des de fa tres mesos. L’endemà, mon pare i ma mare van anar al ginecòleg. Estava prenyada de mi i pariria en primavera. Una xiqueta. En baixar del tren, mon pare li va dir que eren massa joves, i que abortara” (Rita, pàg. 28).

Escena 1

“Fa tres dies que vos espere, miserable. On estàveu?” (Azalais, pàg. 31).

“Quan era una xiqueta de bolquers, amb dos anys, mon pare ja tenia acordat amb el meu sogre que em casarien amb el seu fill, el futur comte. [...] Però quan tenia deu anys, la curiositat era més forta que jo, i no em deixava dormir. Com deu ser el meu futur marit? [...] Deu ser lleig? Deu ser guapo? Un dia, ja no vaig poder més. Ma mare va enviar un soldat de mon pare que sabia dibuixar a cal meu futur sogre. Volia que algú em diguera si era alt o menut, si era falc o panxut. Jo què sé, coses, necessitava alguna descripció” (Azalais, pàg. 35 i 36).

“Quan tenia setze anys, em van casar amb ell. Mon pare em va avisar que si al final resultava que no aprofitava per a tindre fills, encara que em repudiara el meu marit, que a casa no tornara: que em suïcidara o que em fera monja. Durant tres anys, vam estar el meu marit i jo intentant que jo em quedara prenyada” (Azalais, pàg. 36).

Escena 2

“Mon pare va morir quan jo tenia quatre anys. A mi em va criar la meua cosina, la reina Maria. Als quinze anys, ja vaig entrar com a primera monja al monestir. Del palau al convent. No sé què hi ha fora, ni sé què és un home. Ni vull saber-ho! Amb l’amor de Jesucrist en tinc prou” (Sor Isabel, pàg. 42).

Escena 3

“M’he matriculat a la universitat. Sí! A Història!” (Rita, pàg. 57).

“Amb el teu cabet, faries quatre anys d’Empresarials, i, en acabar, et col·loques a la fàbrica amb ton pare i amb mi, i a viure com una senyora” (Arnau, pàg. 62).

Cites espacials

Terra Santa: “No ho sé… Podria tornar algun dia el vostre marit de Terra Santa” (Joglar, pàg. 34).

“El marit, que havia anat a la Terra Santa de Jerusalem a matar sarraïns” (Joglar, pàg. 35).

Montpeller: “I quan la criatura ja tenia un any, el meu marit se’n va anar per reunir-se amb altres senyors a Montpeller” (Azalais, pàg. 36).
Monestir de la Trinitat: “Sor Aldonça, sou la monja del monestir de la Trinitat. Una monja de clausura. D'ací només eixireu morta” (Sor Isabel, pàg. 40).
Callosa: “I des de Callosa fins a Morella, no es mor un gat sense que m’arribe la notícia” (Sor Isabel, pàg. 43).
Morella: “I des de Callosa fins a Morella no es mor un gat sense que m’arribe la notícia” (Sor Isabel, pàg. 43).
València: “He pogut llegir-ne algun exemplar que circula per València”. (pàg. 49).
Barcelona: “I l’habitació de Barcelona és xicoteta?” (Arnau, pàg. 59).

“Quina burrera t’ha agafat per matricular-te en Barcelona i no a València…” (Arnau, pàg. 59).

“Era molt barat tenint en compte que és Barcelona…” (Rita, pàg. 59).

“A Barcelona, com si ací no hi haguera universitat…” (Arnau, pàg. 63).

“On aniràs? Queda’t. I demà et porte a Barcelona” (Arnau, pàg. 67).

“Barcelona estarà plena de novetats i coneixeràs gent nova” (Arnau, pàg. 67).